Confiança

Aquesta és una paraula bastant utilitzada en el món actual, és usual que sentim a algú dient: "Confio que ho faràs bé", o potser "Jo hi confio en tú".
Però molt sovint errem al fer anar aquesta paraula. Els dos exemples que he posat són un cas clar de que no la utilitzem bé. En el primer exemple, no s'expressa una confiança, sinò una esperança. El segon exemple també pot donar a lloc a confusió, perquè no s'està parlant d'una confiança, sinò més bé d'un lligam en teoria recíproc amb aquesta persona.

Segons el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudi Catalans, la confiança és "Seguretat de qui compta amb el caràcter, al capacitat , al bona fe, la discreció d'algú."

Així que la confiança és això, una seguretat amb algú. La seguretat de que aquest algú estarà al teu cantó quan ho necessitis, però també (i més important) quan no ho necessitis. La seguretat de que aquest algú acudirà a la teva crida, o que et cridarà ell. La seguretat de que aquest algú et feliciti quan pasi una cosa bona a la teva vida o quan tú l'hagis fet, o que et reprovi quelcom que no ha sigut acertat.

Però molt sovint passa que tu confies en unes persones, no sé, 4, 5 potser. Hi confies tant que series capaç de fer qualsevol cosa que et demanessin o que necessitesin.
I el més fotut de tot és que tu creus que ells farien el mateix per tu, i un bon dia veus que les persones amb qui has confiat et donen l'esquena, et deixen a la teva sort amb excuses completament comprensibles, però que escusa, més excusa, més excusa formen una montanya difícil de superar.

I aleshores et dones compte que només pots confiar en el amic de tota la vida i en tu mateix, l'única persona que mai et fallarà...