Sostenint un revòlver en la seva ma dreta i una moneda en l’esquerra. Al revòlver tant sols hi tenia una bala. Tampoc en necessitava més. Amb un tret precís es podia volar la tapa del cervell. La moneda marcava cara, però volia donar una altra oportunitat a la seva sort.
Volia solucionar la vida a la seva família, ja que per ella estava aquella tarda en aquell teulat.
S’havia endeutat fins a les orelles en una partida de backgammon que li havia de pagar la matricula de la universitat de
Estimava la seva família i per això es volia buidar el cap, però sempre s’havia considerat un bon pare i no els podia negar l’únic sou que els alimentava. A demés, volia conèixer el petit Thomas i no privar-lo de l’amor patern que a ell li va mancar.
Però no els podia exposar a un perill permanent. A haver-se de mudar de llar cada x mesos. A vigilar cada cop que tombessin la cantonada.
A demés, sabia que valia més mort que viu, i tot i que la pensió que els quedaria fos escassa, sempre els permetria mantenir un nivell de vida regular.
No ho tenia clar. Ho volia solucionar de la mateixa manera que ho solucionava tot: per atzar.
Va tornar a fer volar la moneda. Dues voltes i mitja en l’aire. Quasi tres. Va arribar al punt àlgid del vol. Una altra volta més descrita i a la ma. Per trobar-hi el que més temia...
Cara
No hay comentarios:
Publicar un comentario