Blancs i negres

- Escac!


No havia previst aquesta situació. Pensava que tenia la partida controlada i que podia atacar per una altra banda, però el seu contrincant feia estona que estava movent aquella peça d'una forma força extranya.
Era un escac, se'n podia lliurar fàcilment protegint el rei i la cosa no aniria a majors, de fet en dues jugades, podia fer-li escac ell.
Semblava una decisió fàcil a priori: guarir el rei i moure les peces per fer-li ell escac, però al moure aquestes peces, si el contrari en movia una de clau, li podia fer un escac mat segur.

No havia previst aquella situació. Pensava que tenia la partida controlada... com la seva vida. Semblava una decisió fàcil a un primer cop d'ull, però amb una mica de mala sort el contrari el guanyaria... Mala sort o destresa del contrincant? Tant era. El resultat no canviava.

La partida en si no era especialment important, ni suposava cap títol, però el fet que pogués guanyar, o si més no, plantar cara quedava diluït pel fet de que podia perdre i fos humiliat.

Gratant-se la barbeta va prendre una decisió.

Va apagar la cigarreta que havia encés uns minuts enrera. Va baixar la mà fins acariciar la figura del seu rei i, amb un brusc gest, va tombar-lo.