007: Quant de sol!

Ahir nit vaig anar a veure l'última película de l'agent britànic més famós del món, l'admirat per molts i aburrit per tants altres, James Bond.

La película en sí crec que respon a les espectatives del que havia de ser en un començament: la continuació de Casino Royale, la venjança de James per la mort de l'única noia Bond que ha estimat en tota la saga, i com a tal, la película es centra més en que Bond pugui dormir tranquil per les nits esbrinant perquè Vesper el va trair i després va morir per ell, que en salvar la Terra d'una organització que pretén fer-se amb tots els aquífers d'Amèrica Central i del Sud, fins al punt que realment no es sap com acaba aquesta trama.

L'únic que importa a Bond és descobrir on para el nòvio "oficial" de Vesper per poder-se'l carregar, sense tenir en compte qui o perquè mata (tot i que al final respongui a M que mai ha oblidat la seva professió); i realment això és el que transmet la película: no poca acció i molt guió com a Casino (Royale, s'entén), sinó més acció, sense oblidar un guió que si bé no pren l'importància cabdal que tenia en l'anterior, acompanya molt bé el ritme, caòtic en alguns moments de persecucció, del film.

Bond, doncs, deixa de banda el tòpic d'agent perfecte de Sa Majestat, una mica esbojarrat, els seus martinis, els seus Aston Martins i la seva seducció (bé, aquesta última no del tot) per a esdevindre un Bond temperamental, que actúa en calent mogut per l'odi, el rencor i l'ànsia d'endur-se qui faci falta per davant per acomplir el seu objectiu, fins al punt que Roger Moore (un dels anterior James Bond) digués "jo era un seductor, ell un assassí".

Un altre detall que no pot escapar en la sinòpsis d'una película de Bond és la noia (Olga Kurilenko en aquesta ocasió). Una noia Bond que en aquesta película es podria definir com "una Bond noia" ja que aquesta també surt dels tòpics de noia encantadora, que es deixa seduir pel britànic (de fet, el rebutja) i que l'ajuda amb tot el que pot, perquè es sent irremeiablement atreta per ell; sinó que és una noia que també busca venjança i que fa reflexionar a Bond sobre el que fer quan es té aquesta venjança a punt de ser executada.

Realment, es podrien acabar aquí les películes de Bond, lamento dir-ho perquè sóc un fanàtic de la saga, però amb aquestes dues últimes películes crec que s'ha arribat al màxim del que es pot explotar a aquest agent, en el sentit de que qualsevol missió que se li encomanés ara seria bastant inverossímil i en què el tractament psicològic del personatge està en un moment que seguir-lo explotant (segurament perquè es recuperi de les ferides dels records i tot això) seria tornar als vells mites Bond.

Els més crítics dirien que en aquesta película hi ha algunes llacunes, bastantes incorreccions (com és el fet que en la ciutat austríaca on es representa l'òpera ni hi ha aeroport) i molts moments en que fins i tot els més fanàtics es queden "flipant" del que Bond pot fer (com conduir un avió comercial en ple desert i escapar de dos kazaas que el persegueixen), però tot això se li pot perdonar perquè ell és Bond...


James Bond!


P.D: M'he estat tants dies sense escriure perquè tenia problemes amb Internet i amb l'ordenador, que me l'he canviat.