Stuart Mill deia que la finalitat de l'èsser humà és ser feliç i que la societat li ha de facilitar aquesta felicitat. Realment no sóc al 100% feliç, tot i que sí tinc molt d'aquest percentatge assolit, gràcies sobretot a una activitat que cada dissabte per la tarda es repeteix de 16.30 a 18.30 i que té tota una planificació el dia anterior i una avaluació exhaustiva (ejemm) el dia de l'activitat; una activitat que es va repetint durant l'any i que té la seva culminació durant dues setmanes del mes de Juliol. És curiós, perquè hi ha gent que va buscant aquesta part de felicitat durant molta part de la seva vida i jo la vaig trobar l'any passat, potser sense voler ben bé, sinó per seguir un impuls de l'infantesa, i ha resultat ser la meva font d'esbargiment i de desaparició per unes hores del món.
Aquest any, aquest petit santuari fa 20 anys (dels quals n'hi he estat 10 anys com a nen, 1 com a premonitor i aquest serà el meu segon com a monitor) enguany i que menys que una austera, però divertida i catxonda com la que més, celebració amb els petits kamikazes amb els que tant i tant disfrutem...
20 anys que espero que siguin els primers de molts altres.
2 comentarios:
Mai tan ben acompanyats!!!!.. el somriure dels infants omple i omple i omple....
Meri, Aida, Oscar,Aitana, David, lo que feu vosaltres és pintar la vida amb els colors més vius i intensos, amb els colors de les emocions que brollen dels ulls d'aquets infants de la foto. Enhorabona !!!!
Ja ho pots ben dir Ramón, el somriure dels infants és un dels petits plaers de la vida més agraïts (i pels quals encara no s'ha de pagar!)
Publicar un comentario