El fet que avui en dia la gent surt preparada com el cul (amb perdò) no ho pot discutir ningú. No entraré amb polémiques si abans la gent sortia millor preparada que ara, o si a la Patagónia ensenyen millor que aquí. El que pretenc fer és un petit análisis de per què la gent surt com surt.
Per tal funció, s'han d'estudiar tres principals factors que repercuteixen en el quart i més definitiu factor: la consciència de la persona.
Per començar tenim el factor escola/sistema educatiu. No crec que els continguts que s'ensenyin ara siguin dolents o pitjors, ni tampoc crec que els docents siguin dolents, però el problema que al meu parer es deriva dels centres educatius és que han pres una funció de "lloc de acollida perquè els nens no estiguin pel carrer malejant" i s'ha oblidat de la mà dura contra els nois.
Mà dura en el sentit de causa-conseqüència: la lies a classe-fora de classe, no justifiques medicament la falta en un examen-aquest examen ja l'has fet, fas 20 minuts tard a classe-no entres a l'aula...
Pot sonar dictatorial, però molt probablement la gent començaria a apendre i a no estar a classe perquè a casa no els volen.
Segon factor: la casa.
Avui en dia, la gent està molt atrafegada, tant el pare com la mare treballen, val, molt bé, però el que no trobo gens justificable és que un nen de 9 anys tingui teléfon mòbil, o que es passi tot el matí del dissabte davant de la televisió, o que per les tardes, en comptes d'estar jugant a la placeta, estigui a casa jugant amb la seva playstation que els Reis Mags li van portar.
Comprenc que els pares tinguin feina, però senyors! Vostés van decidir tenir un fill amb tot el que comportava això! No es pot tenir al nen "supercontrolat" mitjançant ginys electrònics perquè no podem estar al seu costat, escoltant com li ha anat el dia, un nen porta responsabilitats que no es poden obviar perquè "estem molt cansats" o "volem veure la tele".
Per acabar, tenim la societat en general.
Tothom sabem que la societat de consum en què estem sumits en els inicis del segle XXI fa autèntica mania a les mosques (bé, tothom menys la gent que està controlada pel consumisme, és clar).
Ara com ara, a la gent la deixen fer el que els foti la gana, que després, a l'hora de pagar els plats trencats o de lamentar desgràcies, ja ploraran!
Per què prevenir si desprès és molt millor guarir i cobrir-nos de glòria?
Senyors, jo no vull vendre cap moto, cadascú és conscient plenament del què fa i de com ho fa, però tampoc ens enganyem i marxem de rosetes, aquí cadascú té la seva part de culpa, però clar, enviem sempre la merda a un altre (amb perdò): la família, on s'hauria d'ensenyar els valors, diu el lloc on fer-ho és de l'escola, ja que per alguna cosa paguen un tant cada més. L'escola diu que la culpa és de la societat i de les influències que reben els nens. I la societat diu que la culpa és dels pares, que són els responsables de l'educació dels seus fills.
En què quedem?
Mirem-nos cadascú el nostre melic i deixem d'escampar merda, que ja som grandets, cony!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Quedem en que la culpa és teva per ser un neocon esgarriacries.
El model occidental d'entendre la vida es fotrà una hòstia ben grossa en qüestió d'unes quantes dècades i s'haurà acabat. Llavors vindran els xinesos amb el seu model todos a una/en el Tibet se vive bien, els islamistes amb una versió retrògrada i tergiversada del model que ja va governar el món fa un miŀleni, els indis, els japonesos... o qui sigui. No veig perquè analitzar-ho.
Els pares, la societat, l'escola... poden fer molt quan parlem de nens petits, però a partir de una certa edat es la persona qui decideix el que fer i el que no fer.
Si amb 15 anys o més, una persona és immadura, irresponsable i un llarg etc. no es just dona la culpa a ningú. La culpa és només seva.
I per sort, o per desgracia, serà la societat, la qual critiques, la que si aquesta persona la cague li donarà una altra oportunitat.
Cristina, compendràs que la persona és el què s'ha fet d'ella. Si des de petita a una persona no l'han ensenyat a espavilar-se, aquesta persona de gran esperarà que algú li ho fagi tot, igualment, si a una persona l'ensenyen a ser responsable, serà responsable (per posar un exemple). Ja sé el que me diries ara, però no només el condicionant "familia" afecta algú, per molt bé que hagin ensenyat a casa, si els amics són uns quinquis... (de totes formes, això de les influències externes, és massa llarg per discutir-ho aquí, i jo tampoc sóc un expert en el tema)
Moz, majete, "No veig perquè analitzar-ho.", jo sí, és el meu blog i escric el que me fot la gana... O te dic jo el què has o no has d'escriure?
Publicar un comentario