País curiós (Part 1)

Hi havia una vegada un país molt, molt llunyà. No era un país molt gran, però tampoc molt petit. Tenia muntanyes i valls, mars i rius, plantes i animals, pobles i ciutats, com qualsevol país.

Però no era aquest un país corrent: els homes, dones, nens i nenes no tenien ús de raò. El cap se'l posaven tant sols per aparentar i per tenir adornat el sobrecoll (car que el cos s'acabi amb el coll feia molt lleig)
Aquest ornament se'l compraven a alguns mercaders d'altres països a preu de subhasta: els més rics tenien un cap més atractiu.

Aquest país estava governat per la poca gent que havia nascut amb raò. Aquests van estar triats pel poble, i les seves atribucions eren senzilles: fer anar bé el país i aconsellar els seus habitants.
Al començament aquestes gents estaven contents, il·lusionats per ser els caps del país, doncs era una feina que, en principi, no era gaire difícil: els habitants havien d'anar fent la seva mentre que els governants s'opuparien d'això justament, de governar el país.

Però aquesta percepció inicial ben aviat es va veure truncada al descobrir l'abast veritable del seu treball. Cada dia hi havia llargues cues de gent davant el salò del palau. Els habitants del país volien consells de tot tipus: si havien de muñir les vaques, plantar certs arbres, si havien de construir l'edifici aquí o allà, si s'havien de casar o no, i mil i una coses més que feien anar de bòlit els governants.