Twist of fate

En la vida de tota persona algún que altre cop s'ha de pendre una decisió, és un fet inapel•lable, tot i que molt sovint intentem sortir-nos-en per la tangent i sortejar aquestes decisions.
A vegades no les podem prendre perquè estem massa cecs: creiem en alguna cosa perquè se'ns ha ficat al cap i prou, no importa la opinió del demés ni el que t'hagin advertit o aconsellat, tu vols fer la teva!.

Fins que algún dia, per misteris de la vida, t'aixeques de llit i la vena dels teus ulls s'ha caigut per fi.
Te n'adones de que certes coses que estaves fent i que estaves dient eren motivades per algun tipus de desig animal, totalment fora de raó, que t'empenyia a fer-ho, i que tot i que aleshores t'agradava, ara veus que podria ser un error, i que l'opinió, les advertències i els consells que abans et relliscaven perquè creies que el que tu sabies t'era prou i que no necessitaves res més, comencen a tenir una certa forma i un cert valor, i que potser, només potser, sí que s'ajustaven a la realitat i que l'equivocat eres tu, mal que et pesi o que et foti no haver tingut la raó o no haver-te'n donat compte abans que la realitat (o el que tu creies que era la realitat) era només la película que s'havia montat el teu cervell, potser per la necessitat que senties en aquell precís moment, o potser per què ja t'estava bé tenir alguna cosa que els demés no poguessin corrompre.

Però per fi te n'has adonat.

- Ho hem de deixar
- Però si mai no hem tingut res tú i jo -la seva veu era tant buida com ho havia estat sempre, una buidor feridora on les hagi.
- No, ja ho sé, i sens dubte és molt millor així.
- Aleshores?
- Imaginat com hagués estat si tu i jo haguéssim tingut quelcom!