lunes, 22 de octubre de 2007

Contes breus

Ja fa uns dies que m'ha donat per recopilar alguns contes breus d'un parell d'autors catalans, a més del considerat el conte més curt del món. Així que començo per aquest primer i seguiré per alguns de Pere Calders i de Villalonga

- Quan es va despertar, el dinosauri encara era allà.
Augusto Monterroso

Venim de la pols
Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d'una glorieta. "Es tracta d'una sorpresa", responien a cada pregunta d'ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se'n diu cristiana sepultura.
Pere Calders

A Tornajornals
Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli) fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia, d'ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada.
Pere Calders

Fatalitat
L'atreia Nova York amb les seves oficines, els seus gratacels, els seus vehicles ràpids i el seu moviment vertiginós.
...Tot just hi arribà, el matà un automòbil.
Llorenç de Villalonga

Esnobisme
Ell sabia que la pistola estava carregada i no desitjava morir, però com que els seus amics l'advertiren que anàs alerta, sentí el deure imperiós de cometre una originalitat i, somrient, es travesà el cor.
Llorenç de Villalonga

I ara uns quants de collita pròpia, a veure que us sebmlen.

Patriotisme (tot i que aques està inspirat en una vinyeta de Quino)
- Escac i mat. T'he mort el rei!
- El rei és mort. Visca el rei.

Entrevista surrealista
El cap havia cridat el següent candidat. Al veure'l entrar amb aquella fila que feia el contractà d'immediat només per gaudir la sensació de fer-lo fora.

Vida d'una idea
Una idea es forma del no res. Va madurant i desenvolupant-se. A vegades, si no és viable, desapareix. Altres són guardades per usar-les més endavant. I d'altres, però molt poques, són portades a terme.

El millor conte del món
Tot i escriure el millor conte del món, tant sols em van publicar això.

I aquest és el que personalment m'agrada més:

Reflexions d'última hora
Sortint per la porta, tot engalanat com anava, es parà a pensar, i sense trobar raò aparent per sortir de casa, entrà i s'assegué de nou a la butaca.

1 comentario:

Anónimo dijo...

I aquell de Calders tant maco que fa:
-Vinc a cobrar el gas -digué el cobrador.
-No tenim gas -respongué la senyora.
-Doncs que sigui l'electricitat -insistí el funcionari.
-No tenim electricitat.
-I que me'n diu de l'aigua?
-No tenim aigua
-En aquest cas, si em fa el favor, la violaré, que és una cosa que sempre ve de gust.


Si, barroer i queixós... Però m'encanta.
En quan als teus són molt bons l'Entrevista surrealista i El millor conte del món. Felicitats!