Reflexos

Cada dia, a l'aixecar-se, tenia la curiosa costum de mirar-se al mirall de la seva habitació.
Es tractava d'un mirall normal, de cos sencer i de marges metacrilats i platejats.
Era una rutina que havia adoptat feia ja uns quants anys. Alguns la podrien titllar d'estúpida i seria ben normal, doncs ella ja sabria sempre d'avantmà el que hi trobaria.

Però no es mirava per pujar-se l'ego ni per cap tipus de narcisisme o trastorn de la personalitat, ni tampoc es mirava per realitzar cap tipus d'exercici.

Es mirava per recordar-se en qui no es volia convertir.