Aquest post està dedicat a una de les últimes reformes legals portades a terme a casa nostra, una de les que també està aixecant més revolada, tot i que realment tampoc hauria de perquè fer-ho. Sí, estic parlant de la reforma que obliga als pares adoptius a comunicar als fills que ho són abans dels 12 anys.
En principi hauria de ser una cosa lògica i moral dir-ho als fills que són adoptats, perquè, tal i com ho reconeix la Declaració Universal dels Drets Humans (que tot just avui cumpleix 60 anys), tothom té dret a saber dels seus origens; a part que dubto que algú pugui viure enganyant al que considera com a fill/a seu durant tota la vida. Per tant, tard o d'hora, ho haurien de dir, sigui als 18 anys com a bon argument de Hollywood o ja des de petits (òbviament, la terra d'origen del infant hi juga molt, ja que no "cola" que un nen originari de Guinea, sigui fill d'un rus...).
Aleshores, on està la polèmica?
La polèmica està en el fet de que cada cop més se'ns està obligant a fer coses que en principi hauria de quedar en el sí de la família i que cap senyor amb un xofer i un mercedes oficial ens hauria d'obligar a fer (diguis ensenyament cívic, religiós o d'aquestes matèries de nova entrada que estan "ensenyant" a l'escola), i això ens repateja.
Què passa, que no estàs lliure de dir-li al teu fill que és adoptat als 13 anys en comptes de fer-ho als 12? O que t'estaran espiant durant tota l'infància de l'infant per saber si li dius o no, i en el cas que no ho hagis fet, et vindrà a casa un home trajat alt i fort com un armari empotrat i et "dissuadirà" per fer-ho?
Ja sé, estic entrant en la demagògia, però a mi no em paguen per fer discursos, així que puc dir el que vulgui, no?
Quina serà la propera genialitat? Dir a quina edat hem d'obligar els nostres fills a deixar d'utilitzar xumet? O potser com hem de veure els partits de fútbol a casa nostra?
Vinga home! Potser ens estem passant una miqueteta, no?
Però només una miqueteta...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
No crec que estiguis incorrent en demagògia... És de calaix que cal dir als nens adoptats que ho són. Però d'aquí a fer una llei que ho digui es com obligar a la població a dur una dieta mediterrània. Tants diners que es gasta la Genialitat en campanyes publicitàries, podria haver-ne fet una aconsellant explicar la veritat a les criatures a adoptades i santes pasqües. Hauria resultat una acció summament elegant i gens intrusiva, ja que la publicitat o la propaganda no són pas d'obligat compliment ni impliquen un control de la població (en el sentit que no cal mirar si el nen fa 12 anys sabent que és adoptat). Com pots veure, jo sempre escombro cap a casa.
De totes maneres, moltes famílies ja diuen al nen que es adoptat des de petit. Igual que molts pares expliquen que al seu fill que el va portar la cigonya o que va sortir de la panxa de la mare, a aquests nens se'ls explica que venien d'un orfelinat o d'un país llunyà.
Publicar un comentario