Tornada i noticia

Imagineu 11 dies en els quals tot sigui pràcticament perfecte, on el treball que has fet sigui sempre recompensat amb un somriure d’una gent brillant i feliç (Shinny happy people), uns 11 dies que pal·lien els sofriments de tot un any, les traïcions i les desil·lusions, 11 dies en que et puguis fer tant amb una persona, i varies, que la gent se t’arriba a relacionar sentimentalment inclús amb plans de boda en ferm i tot!

11 dies on tots els temors (Temores) i maldecaps queden apartats i relegats al fons de la teva memòria i on tots puguem ser tan sòls amics (Just friends) i ens abracem si ens apeteix, ballem “Boig per tu” si ens ve de gust o esbronquem nens que no han fet res pel simple fet de fer una broma que sempre acaba truncada perquè no ens podem aguantar el riure.

Doncs d’aquests 11 dies acabo de tornar jo. Uns dies en els què el cansament i el sobreesforç s’han notat més que mai, però que queden apartats amb un somriure, amb l’abraçada gratuïta o amb l’entrega del que aquests dies (i personalment, sempre) és el tresor més gran amb que et puguin retre homenatge: una simple polsera de fils o en tot cas, d’escubidús.

Uns dies en que l’energia (Anunci Endesa) i l’alegria (Allegria) contagiava a tots per igual i que semblava que no s’acabarien mai, no perquè fossin pesats, sinó per l’esperança que teníem la majoria de que no s’acabessin i que no arribés mai el moment quan toqués marxar (Cuando me vaya).

Ara ja hem tornat i pràcticament res ha canviat, però és clar, que volíem que canviés en aquests 11 dies que hem estat fora? Suposo que tots teníem la inútil esperança que el dia següent, al despertar-nos després de més de 12 hores de dormir ininterrompudament, tornaríem a sentir les rialles dels que es desperten abans d’hora i les poques ganes que teníem cada dia d’aixecar-nos, car 4 hores de son no donen quasi per a res...

Amb tot, ara ja ha començat la conta final (The final coutdown) per tornar a trobar el més vital (Busca lo más vital) per les 11 persones (una per cada dia transcorregut) que vivim amb més intensitat i passió (que no ganes) dels allí reunits; o sí més no, contant els dies que falten perquè torni a començar l’Esplai de cada dissabte, un breu edulcorant fins que torni a transcórrer un any...

Amb tot, sisplau, recordem (Please Remember) aquests dies com els més feliços de l’any, com jo segurament faré a despit d’altres dies feliços que pugui tenir, i espero que la memòria no se’ns mori mai (The memory will never die).

Amb tot, sento no poder incloure l’última de les cançons triades pels monitors, i he de fer-li una menció especial, es tracta d’Amaranth, de Nightwish.

Un cop fet aquest post de retorn, he d’explicar que aprofitant les millores tecnològiques i de mass media que està patint el món, publicaré el meu blog en aquesta direcció i també en el fotolog: www.fotolog.com/chufo06 on l’escrit serà el mateix amb l’única diferència de l’adjunt d’una fotografia inspiradora o que em vingui en gana en aquell moment.