En un despatx de parets d'un blanc inmaculat i de gran il·luminació, a pesar de l'absència de finestres, on només hi ha dues cadires separades per una taula i un enorme arxivador que ocupa una paret, dos homes estan ultimant un contracte. El solicitant, un home d'uns 80 anys, pregunta al funcionari, pulcrament vestit:
- I doncs, que hi ha de la meva última voluntat?
- Ah! És clar! Quina és la seva última voluntat? -respon el funcionari amb cara de no tenir la mínima intenció d'acomplir-la.
- Desitjo cinc segons més de vida.
El funcionari s'escura la gola sorprés, mentre es fica les ulleres a lloc i tanca els ulls que, segons abans, se li havien obert com a plats.
- Disculpi, potser no l'he entés bé, desitja postposar la seva mort cinc segons?
- Doncs jo diria que m'ha entés a la perfecció -respon l'avi.
- Perdoni, però de debó que no l'entenc. Ha viscut 82 anys i tret del càncer que ha acabat amb la seva vida, no ha patit cap altra malaltia seriosa.
"Als 23 anys, res més acabar la carrera amb unes qualificacions excel·lents va entrar com a vice-secretari executiu en una de les més grans companyies del país, i a costa de treballar, va ser anomenat director general, un càrrec que ha ostentat fins la jubilació.
"Ha fet crèixer aquesta empresa pels mercats internacionals, per la qual cosa ha visitat més de mig món. Ha sapigut invertir sempre bé els diners, de manera que cada mes n'abonava a comptes solidaris.
"En l'institut va ser parella de la noia més atractiva i era vosté dels més populars, per bé que mai es va allunyar dels amics de tota la vida, que seguiria mantentint fins la senectut.
"Als 30 anys es va casar amb una bona noia a la que sempre ha estimat i, fruit d'aquesta relació, va criar dos fills i una filla als que va estimar amb bogeria i que, anys més tard, van donar-li 7 néts als que va tractar com a reis.
"Així doncs, em podria dir, siusplau, que és el que pretén fer en aquests cinc segons que no hagi fet en 82 anys d'una vida plena i feliç?
- És molt simple -respon l'home seré- dir-li per últim cop a la meva dona que l'estimo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Tantes colònies i tanta mandanga t'han estovat i t'han convertit en un nyonyo lobotomitzat!! Com a representat erecte del teu club de lectors o més aviat de lector, exigeixo el retorn de la misèria humana a aquest blog i al seu satèŀlit infecte a fotolog.com...
Ara que, tampoc està tant malament el conte...
Que bonic!!! :)
tant romàntic com sempre...;)
Publicar un comentario