Impulsos

"Odiava aquell home. El seu posat de suficiència, les seves bones formes, la seva propina després de cada servei... Mai es queixava, tot i que tardés a atendre'l o esperés més del necessari per servir-lo, no l'havia sentit mai criticar el deficient servei.
Quan errava a propòsit amb la conta, treient alguns euros, ell li feina un somriure de compromís tot retornant la safateta de plata amb el paperet i fent notar, amb suma delicadesa, l'errada.

Feina vora un any que havia començat a regentar el r estaurant, i també l'odiava per això! En un carrer ple de restaurants, havia anat a parar precisament en el seu!
Solia portava bones acompanyants a les que sempre aconvidava a menjar independenment de la suma final, i a les que feia riure, entenia o les feia sentir recolzades d'una manera odiosa.

Però sabia que aquell dia no se'n sortiria amb la seva. Aquell dia duria a terme una treta que el faria quedar com un roí. A l'hora de tornar-li el canvi, va ficar unes monedetes de més, un pla perfecte!
Va apropar-li la safateta de plata i va enretirar-se, unes passes, per vanarar-se de la seva jugada, per assaborir la glòria, però l'altre es va girar, i amb un somriure sol·lícit diguè:

- Disculpi, però crec que s'ha equivocat amb el canvi.

Un cop de puny va volar quasi al instant a la seva galta esquerra, i el cambrer va riure, triomfant i desesperat.
L'altre va tocar-se on el puny havia impactat i somrigué, educadament, tot agafant els diners:

- Bé, crec que ara si està correcte"


Tot sovint reprimim molts dels nostres impulsos, sense obtindre la extrema satisfacció que ens produiria realitzar-los.
Desenganyem-nos: els trens només passen un cop a la vida, o els agafem a força d'impulsos, o els perdem per sempre.