Vas començar a moure peons abans que el teu rival tants sols sapigués que hi havia joc. Però tu ja ho estaves preparant tot. Quan el contrincant va captar el joc i el va intentar contrarestar amb un parell de moviments, tu els vas evitar i vas obviar el joc com vas voler.
Fins que se'n van fartar de tu, van donar un cop al taulell, les fitxes van volar i es va donar el joc per acabat.
Volies que t'ensenyés a jugar a póker, oi? Doncs aquí va la primera i única classe que rebràs de mi: mai vagis de farol quan el que tens davant ha clissat el teu cant.
Fi del joc.
Escac i mat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Molt bo!
Certament molt bo ( coincideixo amb la Cristina ), m'agrada la combinació cartes, sentiments. Les cartes, les dones, l'atzar, una metàfora de la vida.
Publicar un comentario