Dia de bojos...

Un dia qualsevol surts de casa disposat a anar a l'escola. Al anar a sortir per la porta et fixes que hi ha un guant de moto del Telepizza d'algú anomenat "Amine". Obviament el teu astorament és gran, ja que algú es pot deixar tots dos guants (tot i que ja és difícil no donar-se'n compte), però el que no entens és com algú no nota que en una mà té fred i en l'altra no, però surts de casa pensant en "lo boig que está el món".

A l'arribar a classe, t'apoltrones el millor que pots en una cadira que et va descaradament petita i et prepares per estar sis hores sentat en aquesta: tres sense fer res i tres més minimament pendent de la classe (creus que el 50% és un percentatge que ningú et pot retreure).

En aquestes tres hores tens molt temps per pensar i donar-te compte que hi ha moltes coses que han canviat dintre teu en els últims temps: coses en les que abans creies ara ja et són ben igual o coses que negaves en rodó fa un temps i ara són les decisions que prendràs o pendries.
Tens temps per veure que amb la persona que està asseguda al teu cantó, una persona important en la teva vida, no hi pots començar una conversa com les que abans tenieu, bé per no saber que dir o bé perquè les coses s'han emmerdat massa entre vosaltres.
També et plantejes el futur. Un futur que si abans no veies del tot clar, sinó un contorn en un paisatge, ara et dones compte que ni el contorn ni el paisatge hi són...

Finalment tornes a casa, amb totes les idees cap per abaix, tot desitjant que sigui només quelcom passatger i que torni la normalitat.
A casa intentes evadir-te d'aquest dia de bojos mirant la televisió, però no saps que el pitjor està per venir: als titulars de les noticies et trobes amb...... LA RELACIÓ DEL SARKOSY AMB LA MODEL DE NOSEON!!!