Tot seguint una ombra

Es va despertar en la nit. Torbat per una presència que l'obserbava. La notava al seu cantó. Immòbil en la foscor. Va reunir valor i s'hi va tirar a sobre. Però va fugir amb la corporeïtat d'una ombra. Es va incorporar i la va perseguir fins al menjador. I l'ombra va tornar a escapar, aquest cop per la porta d'entrada. La va traspassar sense ni tant sols fregar els muntants. Va sortir al replà, just per veure com l'ombra iniciava el primer dels 84 esglaons que els separaven del carrer.

A l'arribar abaix, la persecució va proseguir. L'ombra lliscava gracilment per la vorera, talment com un patinador llisca sobre el gel. Atravessant tothom que s'interposava entre ella i el seu objectiu, encara no determinat. Només la perdia de vista quan s'apropaven a una font de llum. Aleshores semblava que s'esvaís. Però al poc temps tornava a apareixer en una altra cantonada, frissosa de reprendre la persecució.

Semblava que l'ombra arribava al seu destí, doncs anava reduint el ritme.

Van arribar tots dos al parc.
Sota una farola.
L'ombra va desapareixer.
Primer es va anar esvaint.
A poc a poc.
Desprès va quedar completament transparent.
Abduïda per la llum.

Va mirar en totes direccions. Intentant retrobar qui l'havia torbat el son.

Per fi va mirar a terra.
Va esbufegar i se'n va tornar. Contrariat. Cap a casa.

S'havia adonat que perseguia la seva pròpia ombra