En Luigi creia que s’havia quedat penjat de la Caterina.
Eren companys de facultat, però quan eren hores escolars, ella passava completament d’ell, però a en Luigi tot això li quedava compensat per les vegades que parlaven pel messenger o quan s’enviaven missatges pel mòbil.
Tothom li havia advertit d’ella. De que sempre que estava amb algú era per aprofitar-se d’ell. De que estava amb les seves “amigues” només per a que ella destaqués en el grup i en la classe. O de que cada cap de setmana, al sortir per la nit, estava penjada del braç d’un tio diferent.
Però a ell li bastava les poques vegades que coincidien els dos connectats i ella el tractava tant increïblement be que li feia sentir que hi podien haver esperances entre els dos. Clar que al sortir del messenger li tornava al cap totes les vegades que els seus amics li havien dit, que mai podrien quedar com amics, perquè ella s’aprofitaria en tot moment d’ell que no podia liar-se amb ella, que estar de rotllet quan un dels dos està penjat per l’altre...
En tot això estava pensant en Luigi, un cop s’havia donat compte de que sí que s’havia quedat penjat d’ella, mentre subjectava el cubata de rom amb cola enfonsat en el sofà de casa de la Caterina, durant la festa del seu aniversari.
Eren companys de facultat, però quan eren hores escolars, ella passava completament d’ell, però a en Luigi tot això li quedava compensat per les vegades que parlaven pel messenger o quan s’enviaven missatges pel mòbil.
Tothom li havia advertit d’ella. De que sempre que estava amb algú era per aprofitar-se d’ell. De que estava amb les seves “amigues” només per a que ella destaqués en el grup i en la classe. O de que cada cap de setmana, al sortir per la nit, estava penjada del braç d’un tio diferent.
Però a ell li bastava les poques vegades que coincidien els dos connectats i ella el tractava tant increïblement be que li feia sentir que hi podien haver esperances entre els dos. Clar que al sortir del messenger li tornava al cap totes les vegades que els seus amics li havien dit, que mai podrien quedar com amics, perquè ella s’aprofitaria en tot moment d’ell que no podia liar-se amb ella, que estar de rotllet quan un dels dos està penjat per l’altre...
En tot això estava pensant en Luigi, un cop s’havia donat compte de que sí que s’havia quedat penjat d’ella, mentre subjectava el cubata de rom amb cola enfonsat en el sofà de casa de la Caterina, durant la festa del seu aniversari.
L'avui autor cutre (un animal tant cutre com qualsevol altre)
N. del A. Soc concient de que aquesta no és una gran entrada, ni que és de les millors que he fet o que puc fer, però tampoc ho pretenia ser. Prometo per potser dintre de dos o tres dies començar a postejar una serie de 4 posts que espero que siguin de gust de tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario